Des de la prevenció de les lesions fins la millora de l'estat físic, tindre cura de la salut oral és fonamental per als atletes
La salut bucodental és el reflex de l'estat de salut general. Aquesta afirmació pot semblar massa rotunda, però la veritat és que són moltes les evidències científiques que ho demostren: quan una persona té una patologia bucodental, les possibilitats de patir malalties d'un altre tipus es multipliquen, especialment quan parlem del sistema circulatori i immunològic.
En el cas dels esportistes, la cura bucodental és tan important com qualsevol altra revisió mèdica, ja que estan més exposats a certes situacions que anomenarem a continuació. Per tant, aquests problemes podrien afectar el seu rendiment esportiu de manera significativa, qüestió que es pot controlar tenint en compte els punts dels que hi parlarem en aquest post.
· Començarem pel més bàsic: la boca pot contindre més de 600 tipus de bacteris. Totes no són nocives, per la qual cosa el benestar es troba en l'equilibri entre tots dos bàndols. Per aconseguir aquest balanç, doncs, entren en joc dos factors determinants: la salivació i la higiene diària.
La saliva és un neutralitzador natural de bacteris. Evidentment, per si mateixa no aconsegueix eliminar tots aquells microorganismes que fan malbé el nostre sistema. No obstant això, aquest fluid sí juga un paper fonamental en la nostra salut, ja que evita que aquests puguin reproduir-se de forma exponencial.
El consell del teu dentista és que sempre rentis les teves dents abans de ficar-te al llit i quan et despertes. Això és perquè, al dormir, disminueix la salivació. A més, és comú tindre la boca oberta durant les hores de son, cosa que intensifica encara més aquest factor. Per tant, podríem dir, la sequedat de la boca afavoreix la reproducció dels bacteris nocius, els quals hem d'eliminar mitjançant el raspallat dental.
A l'esport passa el mateix: la boca tendeix a ressecar-se quan practiquem exercici d'alta intensitat. És per això que tant el teu metge com el teu dentista et recomanaran que t'hidratis constantment, per tal de reposar els líquids perduts i augmentar el ritme de salivació. Seria recomanable, de fet, que després de practicar esport, rentes les teves dents a consciència, sobretot si has consumit begudes isotòniques i/o ensucrades o aliments.
Durant els Jocs Olímpics de Londres, que es van celebrar l'any 2012, es va fer un estudi odontològic als atletes del certamen: "El 55% dels participants tenia càries; el 45% presentava desgast dental; el 76% patia gingivitis o sagnat i, finalment, al voltant del 15% estaven en fase de periodontitis". 1
· L'estrès és la segona qüestió que influeix negativament en la salut bucodental dels esportistes. Moltes persones, en situacions d'aquest tipus, grinyolen les dents de forma involuntària, produint desgast i adquirint hàbits bruxistes, que després es reprodueixen a l'hora de dormir.
El bruxisme és un problema seriós. Les peces dentals estan cobertes d'un material anomenat esmalt, que és molt dur i resistent. Tot i això, el grinyolament de les dents desgasta aquesta capa protectora, fent que l'àcid dels bacteris pugui arribar més fàcilment a la polpa dental. En casos greus, aquesta infecció podria assolir el torrent sanguini, a més de produir molts altres problemes com: pèrdua òssia del maxil·lar, dolor en l'articulació temporomandibular, pèrdua de peces dentals, mal de cap, inflamació de les genives, etc. En aquests casos la fèrula de descàrrega serà el teu millor aliat.
· El tercer punt són els traumatismes. Segons lestudi esmentat anteriorment, 1 els atletes dels JJ. OO. 2012 tenien una mitjana de 3,44 dents restaurades. Una dent trencada, a més dels problemes evidents, si no es tracta ràpidament pot suposar moltes complicacions, entre les quals hi ha infeccions.
Si ets esportista, la nostra recomanació és que facis servir protectors bucals. Són econòmics i et poden salvar de molts problemes. En cas de cop, acudeix al teu dentista tan ràpidament com puguis, encara que no s'hagi trencat cap peça dental a simple vista. És possible que el traumatisme s'hagi produït a l'interior de la geniva, per tant s'haurà de dur a terme un estudi radiològic.
Tenint en compte tots aquests factors, ja sabem que els esportistes estan més exposats als problemes bucodentals que la resta de persones. Hem de ser conseqüents amb això i apostar sempre per la nostra salut. Si la nostra boca és sana, tot indica que el nostre cos podrà estar al cent per cent de les seves possibilitats esportives.
Per contra, una mala salut bucodental pot induir una inflamació sistèmica que afecta la salut global. De fet, les malalties periodontals afecten tant les genives com la resta del cos, generant un estat inflamatori que afavoreix el desenvolupament de malalties tan importants com les malalties cardiovasculars (incloent-hi l'infart de miocardi), diabetis o infeccions respiratòries.
"La salut oral influeix en el rendiment esportiu i, de la mateixa manera, lʻesport influeix en la salut bucodental". 2 Aquesta afirmació correspon al Dr. David Herrera, president de SEPA i professor de Periodòncia a la Universitat Complutense de Madrid.
La prevenció sempre és la clau. Portar fèrules de descàrrega per a bruxisme, protectors bucals per evitar traumatismes, fer higienes bucodentals periòdiques, practicar una higiene bucodental correcta diària i assistir a revisions dentals cada sis mesos. Aquests són els nostres consells per garantir que el teu rendiment esportiu estigui en els millors.
1. British Journal, "Oral health and elite sport performance". [En línea]. Disponible en: https://bjsm.bmj.com/content/bjsports/49/1/3.full.pdf [Consulta: 12 de abril de 2023].
2. SEPA, «La periodontitis reduce el rendimiento deportivo». www.sepa.es/web_update/la-periodontitis-reduce-el-rendimiento-deportivo/
