Imagina estar a l'Edat Mitjana, amb mal de queixal i sense saber on acudir. En aquella època, els barbers no només tallaven els cabells i afaitaven barbes, també eren els encarregats de l'extracció dental i el tractament de malalties bucals i dentals. T'imagines les teves dents en mans d'algú sense coneixements mèdics sòlids? Aquesta és la història de la pràctica dental a l'Edat Mitjana, que va evolucionar fins a arribar a l'odontologia moderna que coneixem avui dia
A l'Edat Mitjana, la figura del barber era molt més que només tallar els cabells i afaitar-se la barba. Els barbers també eren responsables d'altres tasques, com ara l'extracció de dents i el tractament de malalties dentals.
Aleshores, hi havia una gran diferència entre la medicina practicada pels metges i la practicada pels barbers. Els metges eren considerats de major rang i educació, i les pràctiques es basaven en el coneixement teòric i la utilització d'herbes i medicines. D'altra banda, els barbers eren considerats treballadors manuals, i els seus coneixements es basaven en l'experiència adquirida a través dels anys.
En el cas de les malalties dentals, les persones solien acudir primer als barbers a la recerca de tractament. Aquests utilitzaven eines específiques per extreure les dents, com pinces i tenalles. Sovint, el procediment no era precisament indolor i fins i tot podia resultar en infeccions i complicacions.
Tot i això, els barbers gaudien de cert prestigi a l'àrea de la salut. Tot i això, la seva pràctica era condemnada per les autoritats sanitàries i religioses, ja que es considerava que podien propagar malalties a través de les pràctiques poc higièniques.
Tot i els perills i riscos associats amb la pràctica de l'odontologia i l'extracció de dents per part de barbers medievals, resulta innegable que al seu moment va ser una eina clau per alleujar el dolor, “prevenir la infecció” i ajudar aquells que , per aquell temps, patien malalties relacionades amb les dents i la boca.
Tot i això, la limitada capacitació dels barbers, la manca d'una higiene adequada i, més important encara, la manca de coneixements mèdics sòlids en general, van fer d'aquesta pràctica una operació perillosa i potencialment perjudicial per a pacients.
No va ser fins al segle XVIII quan es van separar les pràctiques mèdiques de les de l'ofici de barber. A l'uníson, es va establir un control més gran en la formació i pràctica mèdica sota la supervisió de les autoritats sanitàries i es van establir noves lleis i ordenances, les quals prohibien als barbers exercir funcions dentals i mèdiques.
Amb el temps, l'evolució de la ciència mèdica i la comprensió de les malalties dentals van il·luminar la importància d'una educació científica i rigorosa per a la pràctica de l'odontologia. Això va portar a la formació de metges especialitzats i dentistes que compten amb una rigorosa educació, tant a la pràctica científica de l'odontologia i com als nous avenços tecnològics que han transformat aquesta àrea de la Medicina.
A mesura que avancem al segle XXI, la pràctica dental va experimentar les majors transformacions tecnològiques i educatives de tota la història. Des d'avenços en la fabricació i el desenvolupament de materials dentals, passant per nous instruments i instal·lacions d'alta tecnologia, fins a tècniques quirúrgiques més sofisticades i perfeccionades que segueixen millorant en el nostre dia a dia.
Així doncs, en l'actualitat, els dentistes són considerats com a professionals mèdics altament capacitats i amb gran coneixement científic, cosa que els permet diagnosticar, tractar i prevenir una àmplia varietat de malalties dentals i bucals. Accions preventives i de manteniment com ara raspallar-se i fer-se neteges dentals regulars són el resultat de l'evolució i el progrés cap a l'odontologia moderna.
A la llum dels avenços mèdics i la tecnologia del segle XXI, mai no vam imaginar que a l'Edat Mitjana, la figura del barber tingués un rol tan important en la salut de les persones, incloent-hi l'extracció dental i el tractament de malalties dentals. Però malgrat això, la seva pràctica, encara que condemnada, és part en la història de la medicina i ens recorda com hem arribat lluny com a societat per millorar la salut i el benestar de les persones.
T'imagines com seria anar a explicar-te els cabells i que et treguin alhora els queixals del seny sense anestèsia? Resulta difícil d'imaginar!
